Després de les vacances de Nadal havia arribat una nena nova a la classe de tercer de primària. Es deia Bimba i tot i que venia del Senegal, sabia parlar perfectament el català perquè la seva mare era catalana. A l'hora del pati la mestra va obersar com tots els nens li giraven l'esquena i no volien jugar amb ella. Va pensar que hi havia de fer alguna cosa i es va inventar una feina que pogués ajudar a la nouvinguda. A l'endemà només entrar a la classe la professora va dir:
- Agafeu un full. A la part de davant, hi escriureu una descripció física de vosaltres mateixos i a la part del darrere, m'explicareu què us agrada més fer quan teniu temps lliure.-
Quan van acabar la mestra els va recollir tots...
- Molt bé nens, els llegirem després del pati.-
La mateixa escena del dia anterior es va tornar a repetir, però amb una petita diferència, una de les companyes de la classe es va acostar a la Bimba, li va donar la mà i li va dir:
- Vols venir a jugar amb mi?-
Que contenta que es va posar la nena, juntes van passar una bona estona jugant i rient sense parar.
Quan van tornar a la classe van començar a llegir, un per un, tot el que havien escrit. Les descripcions físiques eren molt variades, hi havia nens rossos, nenes morenes, i fins i tot i havia un pèl-roig. De colors d'ulls també n'hi havia de diferents.
- Molt bé, va dir la mestra veig que sou força diferents físicament. Ara llegiu què us agrada més fer.-
Aquí les respostes eren totes molt similars. A alguns els hi agradava jugar i llegir, a d'altres jugar i mirar la televisió, uns preferien jugar i dibuixar, però la resposta que va ser més unànime va ser la d'estar amb els seus familiars i amics.
- Us adoneu nens, que per molt diferents que siguem físicament, tots desitgem fer el mateix per passar-ho bé i ser feliços?-
-Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii - van cridar tots alhora...
Al dia següent quan va arribar l'hora del pati, la mestra no es podia creure el que veien els seus ulls, el seu pla havia funcionat i tots, absolutament tots, jugaven junts al fet i amagar.
