Cada dia, la Mina, es llevava d'hora, per preparar unes galetes, molt especials, que després a la tarda venia al mercat del poble. Eren molt famoses, no h'hi havia cap d'igual. Portavenuns ingredients secrets, que només ella sabia, perquè la seva àvia li havia donat la recepta, amb la condició de seguir guardant aquell secret. Una fada despistada, es va deixar la recepta als peus del seu llit, una nit mentre escoltava un dels contes que sempre explicava.
Les galetes eren màgiques, quan te les posaves a la boca, tenien el gust que desitjaves que tinguessin, quan te les empassaves, et feien oblidar per una estona, qualsevol deure, ... i tornaves a ser un infant, fins que passava el seu efecte al cap d'una estona.
La Mina les venia a mercat, amb un full que n'explicava les seves propietats.
Un dia, el noi més ric i garrepa del poble, en va voler provar una, però deia que no la pagaria, si no s'ho passava bé. La noieta, li va assegurar que s'ho passaria s'hallò més bé, en cas contrari, no li cobraria ni un cèntim.
El jove, se la va posar a la boca, i la cara va començar a canviar al mastegar-la. En pocs segons ja estava saltant, corrent i jugant a pilota. Va passar-s'ho bé, de debò. Però quan se li va passar l'efecte, va tornar a ser el noi garrepa que era abans i es va negar
a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser un nen..
a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser un nen..
Llavors, va aparèixer la fada inventora de la recepta i el va convertir en un senyor molt vellet que no es podia gairebé bellugar. Només podria ser com abans si li pagava el que li debia a la Mina, i així ho va fer..., de cop, va tornar a ser jove, i apresa la llicó, no va tornar a ser garrepa mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada